|
|
Memorial dels ulls |
 |
 |
Vaig obtenir la llicenciatura en Filologia catalana a la UIB el 1984. Actualment exercesc la docència com a professor de llengua i literatura catalanes a l’institut J.M. Quadrado de Ciutadella. M’he dedicat tant a la creació literària com a la plàstica. He publicat poc i he pintat bastant més. Durant una temporada vaig col·laborar amb articles de crítica en revistes com Randa, Serra d’Or, El Mirall, Lluc i he escrit també comentaris sobre pintura. El 1986 vaig editar el Folklore menorquí de la pagesia de Francesc d’Albranca.Com escriptor em vaig encarregar de la publicació de la Mostra de poesia menorquina (Quaderns Xibau, IME, 1989) i de la col·lecció de poesia illenca Xibau. El 1995 vaig escriure juntament amb Letícia Lara el llibre Pedreres de marès i el 1998 vaig redactar els textos del llibre de fotos de Lluís Beltran Ciutadella de Menorca. He participat en diverses antologies poètiques i he publicat algunes poques narracions breus. Vaig rebre el premi de poesia Gumersind Gomila amb l’obra L’aigua a les mans (Ed. IME, Col. Xibau núm. 4, 1990). Com a pintor he celebrat nombroses exposicions a Menorca, Barcelona, Palma, Madrid i he estat seleccionat en diversos certàmens i mostres plàstiques.
La meua poètica és plàstica, és a dir, la meua pintura és poètica o a la inversa? –diuen. Sigui com sigui crec que la creació artística m’és un reflex de la idea de vida que voldríem tenir, una forma de la llibertat i de les possibilitats de ser.
Memorial dels ulls
A na Tònia
Tu mirada es sembradora.
Plantó un árbol.
Yo hablo
porque tú meces los follajes.
O. Paz
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Juguesca |
|
|
|
Que quan arribin a la fi del joc cadascun d’ells tengui a les mans un petit regal platejat poema
Odisseas Elitis Portalada
És en el joc on l’esperit s’acreix,
i el temps perd el sentit de la sentència.
Jugar, perdre i somriure en el joc
per destriar totes les temptatives.
El poeta és el primer jugador
en el bell art de la combinatòria,
tria i sacseja entre les paraules
per ajustar el sentit i la metàfora.
L’art de viure i desviure és un joc
de sorts sobtades i malastrugances
i, quan no n’hi ha prou, tornam a jugar
tot delitant noves formes de vida. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Estora de terra |
|
|
I
Heus aquí altra volta la fugissera tremolor de l’ombra
i la mort tantes vegades convocada de les fulles.
Les branques s’han fet ossos trencadissos
i les baies esperen la fortalor de l’aigua.
Trenquen també els pètals la certitud
que han perdut el color.
El món clarobscur de la tinta domina l’estora de la terra
coberta de fullaraca. Inerta mostra de vella brostada
que el vent s’emporta.
Ara és temps d’una trama esfilagarsada,
sense ànima, caiguda de l’arbre.
El palau vegetal torna a la grisor de l’hivern
enmig de tanta desfeta.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
