|
Entrevista Culturàlia. Diari Menorca |
 |
 |
Publicada el 2008-07-15
A cor obert
Francesc Florit Nin, artista
“El món necessita avui més que mai veus crítiques” 
| RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
Per què creu que gran part de la població viu aliena a la bellesa d’una realitat canviant?
La gran majoria de les persones no viuen alienes a la bellesa. Possiblement aquesta sigui una de les experiències més commovedores de gairebé tothom. Altra cosa és que la realitat virtual que ens volen fer viure degradi cada cop més aquesta experiència.
El món només funciona si l’empenyem. Com hi contribueix vostè?
Tant com bonament puc. De fet com a persona estic prou compromès amb iniciatives de canvi social i cultural. Com artista oferesc una mirada amable i alternativa a la violència que ens acompanya. El món necessita avui més que mai veus crítiques i un imaginari de la compassió i de la confiança.
Quina és la seva recepta per sentir, com diu, “emoció d’allò orgànic a partir de la petitesa”?
Cada cop haurem de reivindicar més la materialitat del món, la vida en directe, i donar cada vegada més importància a la realitat local, pròxima i petita per no perdre les referències de les coses essencials. I açò no és tancament, és afirmació de l’espai vital enfront de les manipulacions globals massmediàtiques. Reivindic una atenció més concreta i pròxima dels llocs i de les persones.
Parli’ns de com respirar i deixar-se endur per la relació còsmica.
No em sent tan místic. Si les imatges dels meus quadres porten aquesta sensació no és tant per una intenció espiritual com racional: la necessitat urgent que tenim que la Terra sigui la nostra senyora i no que els humans es comportin com a senyors de la Terra.
Poeta i pintor que s’endinsa a l’estat més pur de la Natura... Florit Nin és submarinista de la vida?
És gairebé una obligació de tot artista mirar per sota les aparences ja que els mons subterranis i submarins ens porten figuracions que cal fer surar. De la nostra relació amb la natura es deriven tots els coneixements i el primer és que la mort i la vida regeix el principi de la impermanència, que relativitza tota la resta.
A la galeria Vidrart, dos anys de feina composen “Cal·ligrafia vegetal”. La dinàmica cíclica de l’Univers feta art. Com comença la seva relació pictòrica i personal amb els mandales?
No és una relació premeditada. Les formes mandàliques són universals i en el meu cas van sorgir del treball constant amb les obres. Unes formes et porten a altres i apareixen cercles vegetals que prest es connecten amb els mandales. Tanmateix, els mandales tradicionals tibetans són abstractes: geomètrics, simètrics concèntrics i coloristes; els meus són més aviat orgànics i presenten imatges de corona de morts, roses de vent, cercles de dansa, diademes del vencedor, aurèoles de llum i aigua. Hi ha molta literatura entorn del cercle simbòlic.
Per a qui vulgui fer de “voyeur” al seu taller, el documental “Un plat d’art” és un bon aperitiu per compartir el seus procés... Tocar, veure, degustar... Li angoixa que els seus sentits puguin no ser entesos per l’espectador?
No. Quan pint, no faig classe. No estic per ensenyar ni perquè s’aprengui. L’art no és la didàctica del món, simplement perquè crea sentits, no els explica.
Si natura i home comparteixen les formes en dansa, són moviment, unitat... per què ens carreguem el planeta?
Perquè ens hem allunyat de la pertinença a la natura i hem perdut el contacte amb les veritats més elementals, com ara l’austeritat, la interdependència i la mútua necessitat. La tecnologia en part ens ha cegat l’ull de la saviesa.
En una societat consumista, duita també al mercat de l’art, defensi la figura del galerista.
És un intermediari necessari que possibilita millor l’intercanvi entre l’obra i l’espectador, per un costat i que facilita la transacció econòmica entre l’espectador i l’artista per l’altre.
Quan mira, en la seva vida diària, veu quadres?
Sí. Veig possibles enquadraments que poden ser obra plàstica. Però sobretot veig allò que podria ser, en un exercici continu d’inconformitat, de preguntes i requeriments.
Un llibre.
Ara llegesc dos breus assaigs de Paul Virilio, “El procedimiento silencio” i “Un arte despiadado”. Contundents, visionaris, terriblement franctiradors, des de la resistència militant contra els abusos de poder que també s’ha convertit l’art contemporani. Recoman la poesia de Mario Benedetti, la narrativa de Marguerite Yourcenar i el pensament de John Berger.
Un pintor.
Només un? Un? Quina tria més difícil. Posem Caravaggio.
Una pel·lícula.
De les últimes vistes em va agradar molt “El color del paraíso” de Majid Majidi, pel·lícula iraní que mostra com de profunda pot ser la mirada d’un nen cec, i com de cega pot ser la mirada del seu pare. Genial, vital, emotiva, bella, sensual i alhora espiritual. Autor també de “Baran”, una altra meravella del cinema de l’Orient mitjà que despunta en un món d’opressió religiosa.
La banda sonora que voldria que acompanyés la seva existència...
Potser una cançó de Leonard Cohen, potser el violoncel de Bach, o una cançó popular menorquina. La meva banda sonora la vull ben diversa, una per a cada moment.
“A Cor Obert” clou sempre demanant-li a l’entrevistat un somni. El seu és...
No em regeixen els somnis, habitualment irracionals, sinó les utopies. En qualsevol cas, els meus somnis a ulls oberts són les possibilitats magnífiques de les realitats quotidianes. Allò que ens puguem imaginar avui pot esdevenir al futur. |
|
Metáforas como forma |
|
|
|
Guía del Ocio. Palma de Mallorca 14. 10.1999
Ernest Escandell
Previamente a hablar con el menorquín Francisco Florit, he visto algunos de sus trabajos par esta exposición; sin duda han sido la rueda, el movimiento, el ser, lo que han llamado mi atención quedando enmarcados todos los elementos de figuración en algo conocido como supuesto movimiento sobre técnicas mixtas. Al hablar con él, me explica que la rueda tiene dos años como leiv motiv de sus pinturas: “es una evolución, es una de mis iniciales simbolismos. Es juego y círculo vital. Es un sinfín de posibilidades abiertas al sentido lúdico de la vida”. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Les noves fal·leres de Florit Nin |
|
|
Diari Menorca 19.07.2001
Anna M. Bagur
El que es copsa en cada exposició de Florit Nin (Ciutadella, 1960) és l’interès per aprofundir en aspectes totalment properes a la intimitat humana, ja sigui psicològica o antropològica, per una senzillesa aparent que es troba en els darrers paisatges de Punta Nati, i ja en la quotidiana composició de taules i fruites anteriors.
En aquesta ocasió, la galeria Artara de Maó, presenta fins dia primer d’agost la mostra titulada “Fal·lera de penell”, la qual s’acompanya d’un text on el mateix autor reflexiona sobre les obsessions i desitjos d’alguna cosa; així com la capacitat de canviar d’opinió o interès, segons bufi el vent.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
La esencia de lo sencillo en Florit Nin |
|
|
|
La Gaceta del Arte. Madrid. 25.11.1998
Julián H. Miranda
La obra última de Francesc Florit Nin (Ciudadela, Menorca, 1960) tiene una propensión a la sencillez en esas metáforas visuales que compone en sus cuadros y obras sobre papel. El joven artista menorquín celebra en la galería BAT de Madrid su undécima exposición individual, ciudad en la que ha mostrado sus creaciones con regularidad desde que comenzara a exponer en 1990, con el título de “Poemas como instantes”, una bella selección de fragmentos de una geografía de su memoria personal, que expresan un modo de mirar el mundo que le rodea, en esa tensión permanente que se expresa entre el presente y el pasado, y como un modo de eludir el paso inexorable del tiempo.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Fulles de serenor |
|
|
Diari Menorca 17. 08. 1999
Marga Benejam
Francesc Florit Nin presenta a “Sa Nostra” de Ciutadella una col·lecció austera, senzilla i elegant.
Malgrat que, d’una manera o altra, les fulles sempre han estat presents en l’obra d’aquest artista, a la mostra s’aprecien alguns canvis respecte a seva producció anterior, com la simplicitat quasi exagerada o la pèrdua deliberada dels colors, que sovint es redueixen a dues tonalitats.
La columna de fulles de llorer dóna la benvinguda al públic. Feta amb una estructura senzilla i d’una factura ben poc elaborada, simbolitza el contingut de l’exposició que Francesc Florit Nin tindrà oberta fins el proper dia 25 d’aquest mes a la sala de “Sa Nostra” de Ciutadella.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Florit Nin, mundos sensibles |
|
|
|
Última Hora Menorca. 12.11.07 Anna M. Bagur
Cuando la obra es más que una representación de lo natural, para abstraer lo esencial sin ornamentación ni artilugios
Al entrar en su taller nos confiesa que está ordenado porque esperaba nuestra visita, aunque no nos imaginamos ni caos ni dejadez en el ambiente de trabajo del pintor Francesc Florit Nin (Ciutadella de Menorca, 1960) donde un gran cuadro con una peculiar ‘mandala’ capta nuestra atención cuando entramos. Se trata de una de sus últimas obras inspiradas en la forma circular de las geométricas mandalas de tradición budista, representaciones esquemáticas y simbólicas del macrocosmos y el microcosmos. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Florit Nin, conceptes essencials |
|
|
|
Diari Menorca. 25.09.2002
Anna M. Bagur Arrels i branques és la darrera proposta del pintor Francesc Florit Nin, que fins el divendres es troba a la galeria Retxa de Ciutadella.
El tríptic “Troncs” presenta els nous conceptes que l’autor ha treballat durant el 2002. Tres poderoses superfícies ocres sobre les quals es perfilen els troncs d’uns arbres anònims, entre el símbol i l’al·legoria.
Aquest concepte de fons neutre que rep un instant, detall o secció d’element natural coincideix amb sensacions de tardor. Però de fet és una proposta que destil·la sensacions íntimes i precioses, entre la soledat i la descoberta de cada peça. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Essència i lirisme de les formes |
|
|
|
Diari Menorca 3.08.2000
Anna Maria Bagur
El que domina en l’obra de Florit Nin és la voluntat de senzillesa a través de la depuració del traç i l’ornamentació de manera que sols queden sensacions.
El que la pintura vol aconseguir en molts casos a través de la figuració és mostrar una llum, copiar les superfícies, l’espai real, fins i tot el moviment; però el que Francesc Florit Nin (Ciutadella 1960) capta és l’essencial, i “el que és essencial és invisible als ulls” (A. Saint-Exupéry).
La proposta que fa la galeria Retxa de Ciutadella fins el dia 14 d’agost són un seguit de gouaches de petit format ordenats en quatre sèries diferents i vuit peces més sobre fusta o tela. El que domina en general és la voluntat de senzillesa a través de la depuració del traç i l’ornamentació de manera que sols queda certa puresa silenciosa que va directament a la sensació, al sentiment.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Els paisatges més poètics de Florit Nin |
|
|
|
Menorca, 13.06.2001
Anna M. Bagur
Cada exposició del pintor ciutadellenc Francesc Florit Nin (1960) es converteix en una experiència on descobrir algun aspecte de la poesia feta imatge. És el que passa en l’actual mostra, que fins a finals de mes, acull l’espai Siena amb el títol “Apunts de Punta Nati”, per atracar-nos un seguit de peces de petit format, concebudes com un poema, en relació a aquell primer llibre de poesia “Esbós de Punta Nati”.
Com és habitual en l’artista, el muntatge recull el pensament escrit de l’autor, que reflexiona sobre la qualitat i personalitat d’un paisatge “que acumula sofriment i tristesa”. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Constel·lacions artístiques de l’entorn |
|
|
|
Diari Menorca 30.7.2004 Macià Coll El passat divendres va inaugurar-se a la gelaria Artara de Maó l’exposició “Signes constel·lats” de Francesc Florit Nin.
Gairebé una seixantena d’obres formen aquest recull del millor treball realitzat per l’autor durant el passat hivern. La mostra es divideix en tres parts ben diferenciades anomenades Aquari, Agrari i Florari, però es relacionen entre elles per esdevenir contel·lacions d’organismes existents, no a l’espai, sinó al nostre entorn. Cadascuna d’aquestes sèries es divideix alhora en subsèries sobre tela, fusta o paper i es presenten amb una o dues obres quadrades d’un gran format de gairebé dos metres. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
